SI UN DIA EL RIU S’ASSECA
Ahora esperamos que alguien
abra las puertas de los arrabales
para quemar el último recuerdo de los navíos.
Y si algún día llueve,
una larga tarea nos espera en las plazas.
Jesús Hilario Tundidor.
Si un dia el riu s’asseca,
eixiran les bicicletes velles de la infància,
tirem-hi aigua.
El cotxe d’aquell xic
que es va matar per desamor,
tirem-hi aigua.
Els llocs amens trairan delits,
els crancs hi trauran cabets caníbals,
tirem-hi aigua.
El fem infecte que mata peixos
perquè ja sabem de qui és la fàbrica;
i els somriures de les nimfes a l’estiu,
i el pontet que hi ha sobre la cascada,
i tirar-se’n serà només suïcidi,
tirem-hi aigua.
Els homes mostraran cares ronyoses,
tant i tant com tenen l’ànima,
i els ulls que brillen es tornaran tèrbols,
i el molí de blat esdevindrà casa,
i els fills del moliner, ja per si magres,
ploraran crits de veritable gana.
No deixeu que, trencat el reflex,
el llit del riu ens mostre la cara:
tirem-hi tots, vessant cabassos,
el nostre moll silenci d’aigua!