NETEJA
A la merda tots aquells lúbrics
apèndix d’homes anònims
perduts en laberíntics índex
d’existències sense importància
anotats a l’agenda fins que
un dia s’esborren de sobte
i ja no tornes a ser l’àpex
de vida penjant dels seus muscles
carregats de fem i silenci
i profilàctics de marca blanca
sota tauletes de nit llogades
-tres euros cinquanta la capsa-.
A la merda tots aquells íntims
girons d’ànima rància
podrint-se per les escletxes
des que un dia la venguérem
i entregàrem a les deesses
de l’inhumanisme indòmit
i el capitalisme salvatge i pútrid
i les calces negres del pràimarc
i eixes manilles incòmodes
a les mans d’aquells xics estúpids
que mai van saber satisfer-me
perquè cap d’ells va aprendre
a lletrejar el meu nom propi
i simplement em deien ‘nena’
-cap d’ells va mostrar ser hàbil
tampoc insuflant alenada-.
A la merda, com deia, els fútils
fal·lus ridículs i asèptics
que un dia m’ompliren, tan mísers,
no l’úter sinó la bilis
bombejant-me, pou, amb pobra
vàlvula extractora d’orgasmes,
de llàgrimes, de ràbia amarga
i em deixaren feta un silenci
fins que arribares, llum, per ser Home
i em brollares el somriure
i em poblares l’esperança.