LA MORT QUOTIDIANA
Ha trencat hui l’albada
la mort d’una terra inerta
i la nina desgrana el seu fil:
no ho faces, nina, desperta!
Ja comença a obrir el sol
el caliu de les papallones
i nina abandona el bressol
deixant-hi mortetes rodones.
Nina oblida el que sap
i, conforme obre les parpelles,
el món li arrenca del cap
el que il·luminava amb elles.
Com màgia, així, la convenç
de que ja no paga la pena:
Nina, no veus que eixe llenç
de mort s’ha tornat condemna?
Que li han furtat la paraula,
que li han tancat la boca
i han entrat estranys a casa
a endur-se el que no els pertoca.
I nina, que ho accepta i calla,
no veu que la mort és propera:
El que hui et furten, rialla,
no vindrà amb la primavera.