Day: September 8, 2014

35

  By ,

STREET VENDORS (AND OTHER SUBURB DELIGHTS)

vendedores ambulantes

For sale: endings. I have them in all colors: worn, souring, completely wrong. Prejudiced, consistent, decisive. For sale: endings, one by one, and they are sold in a cared Luxury Edition, enclosed in freezer bags and decorated with a red satin ribbon (blood red, for those who doubt about it).

For sale: endings for desperated people, for old flames, for old smiles. For those who never knew to say goodbye, and for the flirty ones with vacuous look. Endings made of false ink, that one reappearing throughout the years. Endings for those who don’t like the endings, for those who have seen too many station kisses, for those who don’t want to run anymore. For those who flee and seek finding themselves.

For sale: clever, clumsy, painful endings. Endings that will persecute your whole life, endings that you don’t know why they arrived, endings that will make you cry when you see them. All of them soft, or steep, or irritating to skin and pupils. To hair. Endings that will eat you nails, endings that remove you the laughter. Endings that aren’t really endings, but things left incomplete. Unexplained endings. Hurting endings. Endings of the own error.

Finally, I have the one euro endings section, those that you don’t mind to carry. They are sold in a gift paper pack; some of them even rolled up in kebap paper (understand it, it’s just an euro…). All handmade by fingers and thumbs. And ladies and gentlemen, here I put my stand, because the weight of all these endings doesn’n let me advance anymore.

 

35

  By ,

VENEDORS AMBULANTS (I ALTRES DELÍCIES DEL SUBURBI)

vendedores ambulantes

Venc finals. Els tinc de tots els colors: desgastats, amargants, totalment equivocats. Prejudiciosos, conseqüents, decisius. Venc finals, un per un, i els venc en una acurada edició de luxe, tancats en bosseta per a congelats i decorats amb una cinteta de ras de color roig (roig sang, per als que els càpiguen dubtes).

Venc finals per a desesperades, per a antics amors, per a antics somriures. Finals per a aquells que mai van saber dir adéu, i per a les coquetes de vàcua mirada. Finals de tinta falsa, d’eixa que torna a aparéixer al pas dels anys. Finals per als que no els agraden els finals, per als que han vist massa besos d’estació, per als que no volen fugir més. Per als que fugen i busquen trobar-se a ells mateixos.

Venc finals astuts, desmanyotats, dolorosos. Finals que et perseguiran tota la vida, finals que no saps perquè van arribar, finals que fan plorar de veure’ls. Tots suaus, o escarpats, o irritants de pell i pupil·les. De cabells. Finals que et mengen les ungles, finals que et furten el riure. Finals que no són finals, sinó coses deixades a mitges. Finals inexplicables. Finals que et fan mal. Finals del propi error.

Per últim, tinc la secció de finals per un euro, eixos que no importa endur-se’n. Venen en un paquetet de paper de regal; alguns, inclús enrotllats en un paper de kebap (enteneu-ho, total per un euro…). Tots fets a mà, a manassa. I monte ací la parada, senyors, perquè amb el pes de tants finals no puc caminar més.