Month: May 2014

17.

  By

HoHierorogoglolyfoferor, gogrorekokisoskoka hohierorogoglolypophohikokosos (hoheloligoga totecockokenon), kokalollolasos dodenon foforornonegogypoptotisoskokabobiloldodsoskokrorifoftotenon. ToTototaloltot fofanonnonsos cocirorkoka 800 totecockokenon, vovilolkoka utottotrorycockoktote orordod, bobokoksostotävoveror elolloleror bobokoksostotavovsoskokomombobinonatotiononeror.

HoHierorogoglolyfofsoskokrorifoftotenon upoppopsostotodod foförormomododloligogenon efoftoteror inonfoflolytotanondode avov kokilolsoskokrorifoftotenon coca 3000 åror fof.KoKror. Etottot enonsoskokiloltot hohierorogoglolyfoftotecockokenon kokanon hoha totrore ololikoka fofunonkoktotiononeror boberoroenondode popå sosamommomanonhohanongogetot: lologogogogroramom elolloleror idodeogogroramom (åtoterorgogeror etottot orordod), fofononogogroramom (åtoterorgogeror kokononsosononanontotloljojudod) elolloleror dodetoterormominonatotivov (koklolasossosifoficoceroraror dodetot roredodanon soskokrorivovnona orordodetot). I lolikokhohetot momedod dode alollolrora foflolesostota sosemomitotisoskoka sospoproråkok åtoterorgogesos enondodasostot sospoproråkoketotsos kokononsosononanontoteror (alolloltotsoså ejoj vovokokalolerornona) i hohierorogoglolyfofsoskokrorifoftotenon. DoDetottota soskokapopadode poproroboblolemom nonäror Alolexoxanondoderor dodenon sostotorore inonvovadoderoradode Egogypoptotenon, hohanon ocochoh hohanonsos efoftoterorfoföloljojanondode roregogenontoteror vovaror totvovunongognona atottot övoverorsosätottota sosinona nonamomnon totilollol hohierorogoglolyfoferor soså foforortot dodetot gogälolloldode atottot foförormomedodlola etottot bobudodsoskokapop totilollol dodetot vovanonloligoga fofololkoketot sosomom i roregogelol inontote kokunondode gogrorekokisoskoka. DoDå dodykokeror foförorsostotåsos fofrorågoganon upoppop: lolxoxsosnondodror, hohuror utottotalolaror momanon dodetot? Alolexoxanondoderor dodenon sostotorore vovilollole inontote atottot dodetot vovanonloligoga fofololkoketot soskokulollole kokalollola sosinon roregogenontot foföror totilollol exoxemompopelol Ololaxoxynondodiror soså momanon gogjojorordode omom hohierorogoglolyfoferornona ocochoh loladode totilollol dode vovokokaloleror sosomom bobehohövovdodesos. Enondodasostot omomkokrorinongog etottot hohunondodroratotalol totecockokenon anonvovänondodesos roregogelolbobunondodetot, momenon momanon roräkoknonaror momedod anonvovänondodanondodetot avov coca. 800 totecockokenon unondoderor koklolasossosisoskok totidod.

HoHonon totitottotadode popå dodenon gogamomlola totexoxtotenon fofroramomfoföror sosigog ocochoh soskokakokadode popå hohuvovudodetot; atottot dodagogenonsos bobarornon enonsos hohadode poproroboblolemom momedod atottot lolärora sosigog atottot soskokrorivova. PoPlolötotsosloligogtot kokänondode hohonon hohanonsos anondodedodroräkoktot i hohenonnonesos nonacockoke, hohanonsos loläpoppoparor kokysossostote hohenonnone foförorsosikoktotigogtot.

– ‘Änontotloligogenon’ sosa hohanon sosamomtotidodigogtot sosomom hohanon omomfofamomnonadode hohenonnone bobakokifofrorånon.

HoHonon soskokakokadode popå hohuvovudodetot ocochoh kokomom totilollolbobakoka i nonuetot. HoHonon hohatotadode nonäror hohonon foficockok sosådodanona, sospopecocielolloltot nonu nonäror hohonon vovisossostote vovadod hohanon kokapopabobelol totilollol. SoStotunondoderornona dode hohadode hohafoftot nonäror dode inontote kokunondode ocochoh inontote foficockok sosesos; popå momusoseumom, bobibobloliototekok, udoddoda kokafofeeror…. joja, poplolatotsoseror dodäror dode vovisossostote atottot inongogenon soskokulollole sose dodemom.

NoNäror hohonon kokomom totilollol fofarormomenon soså vovaror dodetot boblolanondod dodetot foförorsostota dode hohadode fofåtottot vovetota- inongoga rorelolatotiononeror utotanon sosyfoftote ocochoh inontote utotanon etottot gogododkokänonnonanondode avov rorådodetot. HoHonon hohadode sosetottot hohononomom nonäror hohonon foförorsostot kokomom doditot ocochoh vovisossostote momedod enon gogånongog atottot hohanon vovaror fofarorloligog. 6 momånonadoderor hohadode hohonon hohålolloltot sosigog inonnonanon dodetot boblolevov dodemom. Omom hohonon bobarora hohadode vovetotatot vovarortot dodetot soskokulollole hoha loletottot hohenonnone…

För att översätta klicka här

17

  By

Uizmxvhx

Hfnrwl vm vo wruíxro vqvixrxrl jfv hfklmv wvurmri fmz rwvmgrwzw ilgz, Uizmxvhx hv kzhvz kli vo xlnkovql b lhxfil ozyvirmgl ulinzwl kli hfh ivxfviwlh, fm rmgvinrmzyov kzhrool xlm rmurmrwzw wv kfvigzh z znylh ozwlh wv ozh kzivwvh.

Ozh kfvigzh hv vmxlqvm gzmgl, vm hf lyhgrmzwl zuám wv szxvimlh loerwzi, jfv zkvmzh wvqzm kzhzi fm klxl wv ofa. Z evxvh, fmz nzml urmz, vhgrizwz b wlolirwz, mlh rmwrxz vo xznrml zo rmgvirli.

Oz nvmgv wv Uizmxvhx Yzhgrwz viz gzm xzógrxz xlnl fmz tfviiz vmgiv fmrevihlh. Klwíz hvmgri xlnl klxl z klxl kviwíz vo xlmgilo wv oz wrivxxróm szxrz wlmwv zotfmz eva hv szyíz kilkfvhgl wrirtrihv, v rmxofhl oovtó z kivtfmgzihv z hí nrhnl hr vm zotúm nlnvmgl szyíz oovtzwl z hvtfri fmz wrivxxróm xlmxivgz. Wv oz nrhnz nzmviz jfv fm ylcvzwli mljfvzwl lyhviez vo nfmwl wzi efvogzh z hf zoivwvwli nrvmgizh xzv hlyiv oz gzirnz, ozh kzivwvh wv zjfvooz xvowz gznyrém kzivxízm trizi xlnl fm grlerel zmgv hfh lqlh. Kvil hf xzíwz viz náh ovmgz jfv oz wvo ylcvzwli, zozitzwz wfizmgv wízh, nvhvh, zñlh. B ml szyíz mrmtfmz gzirnz jfv ov rnkrwrviz sfmwrihv vm zjfvo kzigrxfozi zyrhnl.

Zoyz

Sz wvqzwl wv hzylivzi vhzh xlhzh hrnkovh wv ozh jfv mlinzonvmgv szyíz wrhuifgzwl szhgz zsliz. Vo xrmv, oz ovxgfiz, oz núhrxz; glwlh vhlh zmgrtflh kozxvivh zoxzmazm zsliz fm hvmgrwl xlnkovgznvmgv wruvivmgv kziz vooz. Hr vm fmz mlevoz olh kvihlmzqvh erevm nlnvmglh uvorxvh, wvqz wv ovvi vo oryil zfglnágrxznvmgv. Zoyz ml hzyv yrvm hr ol szxv tfrzwz kli fmz rmxlmgilozyov hvmhzxróm wv vmerwrz, l kli jfv ml ov kzivxv xivíyov jfv zotfrvm kfvwz hvi uvora vm vo nrhnl nfmwl vm vo jfv vooz erev. Hrm vnyzitl, xfzmwl fmz mlevoz mziiz kzhzqvh vm olh jfv olh kvihlmzqvh kzhzm kli glwl grkl wv kvmfirzh, hv zuviiz z hfh kátrmzh szhgz zxzyzi wv ovvioz. Wv fmz ulinz xzhr nzhljfrhgz, hv rwvmgrurxz xlm xzwz fmz wv hfh wvhtizxrzh, nvgrémwlhv vm vo ulmwl wv hfh zonzh, oolizmwl xlm voolh.
Zoyz vhgá hfnvitrwz kziz hrvnkiv vm zjfvoolh hfvñlh wv kzkvo b grmgz.

Oz srhglirz wv Zoyz b Uizmxvhx zwjfrviv vo glml nvozmxóorxl wv zjfvo oryil wv Wrxpvmh, Tivzg Vckvxgzgrlmh, b Krk, hf kvihlmzqv kirmxrkzo, kzivxv hlmivíiovh wvhwv hfh xvmgvmzirzh kátrmzh. Xfzmwl Vhgvoz ov wrxv z Krk vm oz lyiz: “nv vckfohziáh wv gfh kvmhznrvmglh vm fmz hvnzmz” hf nvmgriz vh oz nrhnz nvmgriz lxfogz vm olh lqlh wv Zoyz, vm olh ozyrlh wv Uizmxvhx. Mrmtfml wv olh wlh zoxzmaz z rnztrmzi ol xifvo jfv kfvwv oovtzi z hvi oz nvnlirz.

URM

 

17

  By

He looks at his bloodied hands and pauses.

Sighing, he looks up and sees the note on the wall, a note he had left for himself many years before, to remind him why he did these things. Words he had chosen that meant something, though they had lost all value here long ago. Words whose form had to be altered enough so that a casual glance could not find a trace of the original.

He was no linguist so he had borrowed from an alien and little known language. Its script was perfectly suited to his needs. He had attacked the transliteration project as carefully and methodically as he would any other project. When he had finished, he printed the result out onto glossy paper, to make it look like it was part of the marketing campaign of some new sci-fi or fantasy movie. Like the rest of the paperwork in the office, he had made sure that it was crumpled and had at least one coffee stain on it before sticking it up on the wall.

There had been no need to go to such extremes though, not really. The only visitors he had down here were the custodians, and they never stayed long enough to see anything. It was just him and the work. He looked up at the note one more time before proceeding to the next stage.

 

http://www.omniglot.com/images/langsamples/udhr_kryptonian.gif

 

 

17

  By

Katerina saíu da terminal do aeroporto de El Prat ás présas, esquivando á xente como se chegase tarde a algures. Colleu un taxi e pasou primeiro polo hotel no centro de Barcelona. Estivo máis que tentada a ir directamente ao Hospital de la Santa Creu i Sant Pau pero a última hora, cando o coche penetraba na cidade, decidiu ser paciente, aínda eran as 10 e media da mañá, tiña todo o día por diante. Katerina deuse unha ducha, comeu algo na mesma cafetaría do hotel e marchou ao Hospital onde tiña pensado visitar a Francesc Bastida.

Alí empezou, sen ela ter sospeitado nada, o meirande e máis tétrico pesadelo da súa vida. Cando lle foi comunicado que era imposible visitar o paciente 500-A, que non estaba alí, pensou durante uns segundos que era un problema de competencia lingüística, que perdera toda a competencia en catalán. As súas preguntas, a súa insistencia, a historia da súa viaxe dende Varsovia, obrigaron en certa forma á enfermeira que a atendía, a conducila ao despacho da doutora Rivelles. Foi ela quen lle falou da desaparición de Francesc Bastida, quen lle aconsellou que fose á comisaría.

Na comisaría do carrer Noguer entrou coa mesma inercia ca no hospital, pensando que alí atoparía respostas. Pero tampouco foi así. Ao saír da comisaría onde falou co axente Pere Rios, un idiota que lía nas páxinas dun xornal de formato berlinés e que semellaba non querer axudar en nada, e perante a situación de tristura e impotencia que sentía, decidiu volver ao hotel, descansar e localizar a Roel, quizais á mañá seguinte.

Cando Katerina abriu a porta da peza do hotel, atopou no chan unha nota, unha mensaxe cifrada que alguén botara por baixo da porta:

N11r38U0r38110113Mr3V071Cr3X30

Odiaba aquel xogo cabalístico de Roel. Lembrou os días do pasado. Adoitaba facer aquilo con todo o que escribía: 4N1X40V10V3F4CNUr4M07U0V, “vou tomar un café, volvo axiña”. Aquela mensaxe, fóra a criptografía, era diáfana: Roel marchaba ao oeste. E só había un oeste naquel contexto: Galicia.

17

  By

Mwen rantré an lizin a yo é yo ban mwen on niméwo. Ou pépa rantré san niméwo la. Fè niméwo la é pozé dwèt aw an ti bwèt la pou pòt la ouvè. Fè on foto pou kart aw. Mété kart la a lantou a kou aw. Ou pépa maché la si kart la a lantou a kou aw. Fo tout moun sav ki moun ou yé. Fo yo konèt non aw. Fo yo vwè kart la. Sizé, téléfoné, palé. Ki non aw? Ki niméwo aw?

mr-numbers-final5969. Sé mwen ki 5969. Sé konsa yo ka kriyé mwen. On niméwo, mwen sé on niméwo. 8è30 chak jou, 5 jou chak simèn. Lévé a 5èdmaten pou ay réponn “Mwen sé on niméwo. Wi sé mwen ki 5969. Sé sa ki non an mwen.” 3 poz, 10 minit, 40 minit, 10 minit. 3 poz pou mwen sonjé non an mwen mé pa diy two fò. Pa lévé la vwa, pa chantéy. Sonjé non an mwen. Sonjé ki moun an yé mé pa palé. Pa lésé non la sòti, pa lésé mizik la jouwé. Mizik sé lanmou, mizik sé santiman. Pani santiman isidan, pani mizik, sé chif ki ni. 5969, sé mwen ki 5969.

É ti mizik la ka jouwé an tèt an mwen. Ti chanté la ka soné. Ti tanbou a tchè an mwen ka palé. Bèl pawòl, bèl mélodi, poézi. Sé ti chanté a 5969. On ti chanté pou pléré, pou lésé doulè a koulé. On ti chanté pour kriyé a pa non an mwen! On ti mizik pou fè kò la dansé é goumé, wi goumé ankò. Wouklé é raché mas la, dékoléy, krazéy, maché anlèy, soté anlèy. Krazé mas la. Sé pousyè tousèl ki ké rété. On jou ou ké fin bat, 5969. Jodijou ou an gòj an mwen, paré pou sòti chak fwa yo ka mandé ki moun an yé. Ou an tèt an mwen. Ou an men an mwen, chak fwa fo mwen maké ki moun an yé. Sé mwen ki 5969. Jodijou ou vivan, 5969 mé pon moun pa étèrnèl. Sé mwen ki léséw rantré, pozé mas la anlè fidji an mwen mé chak biten sé pou on tan. Tan aw kay fin. An péké léséw éfasé mwen. An péké oublyé non an mwen. A pa mwen ki 5969.

17

  By

MirrorReSized85

I 4m 4 m0d3m. Th3 l177l3 v01c35 74lk w17h m3 4nd 0nly I c4n d3c0d3 7h3m. My 53n53 0f p17ch h45 4lw4y5 b33n 3xc3ll3n7, p3rf3c7ly m0dul473d. I l0v3d 5331ng 7h3 50und5 57r34m 0u7 0f 7h3 3l3g4n7, d3l1c473 573m5. Th3 h34d5 b3nd f0rw4rd 4 l177l3, 1n c0nc3n7r4710n, 45 1f 7h3 w1nd 57r0k35 7h3m, 7h3 p374l5 dr4w 70g37h3r 4nd hug 7h3m53lv35 4nd 7h3n 0p3n w17h 5udd3n 3n3rgy f1ll1ng 7h3 41r w17h 5w337n355. Shyn355 f0rg0773n. My 50ng g4rd3n. Th3 b34u71ful h0ur5 I p4553d 7h3r3. My n073b00k5, my 734, my f337 1n 7h3 50f7 gr455, my 3y35 0n 7h3 5kyl1n3 0f 7h3 l177l3 c17y I c4ll3d h0m3 f0r 4 wh1l3. Un71l 7h31r v01c35 f41l3d. Sh0r7ly 4f73r 7h47 my h34l7h f41l3d 700. H3 7r13d 70 4n1m473 m3, 7h3 m4n, 7r13d 70 bu1ld m3 up w17h h15 0wn 57r3ng7h, bu7 17 d1dn’7 h3lp. A7 71m35 I 54w h1m w4nd3r 4r0und 7h3 r00m5 0f 0ur gr4nd h0u53, 4 h0u53 f1ll3d w17h f1n3 rug5, l00k1ng l057. Bu7 1f h3 n071c3d m3 n071c1ng h1m, h3 w0uld 1mm3d1473ly br4c3 h1m53lf 4g41n57 my 54dn355 4nd b34m 47 m3. I 4ppr3h3nd 4ll. N0 0n3 3v3r c4m3. I7 15 ju57 7h3 7w0 0f u5. All 7h053 c0un7r135 0v3r 7h3 l457 7hr33 d3c4d35 b0und 70g37h3r 1n 4ll 7h353 c17135, 4ll 7h353 pr3p4r4710n5, 4ll 7h353 p30pl3 wh0 4pp34r3d 4nd d154pp34r3d. Wh3r3 d1d 7h3y 4ll g0? All 7h353 j0urn4l5, 4ll 7h353 3mp7y m3371ng5, 4ll 7h3 c0nf3r3nc35 w17h bl4nk 57r4ng3r5 wh0 n3v3r b3c4m3 fr13nd5. In 7h353 d4rk 71m35, und3r 4ll 7h353 c1rcum574nc35, 1n 7h353 517u4710n5, 1n 7h15 53n53, 4nd 0n 7h353 d4y5, wh3n w3 74k3 4ll 7h353 7h1ng5 1n70 c0n51d3r4710n, w3ll 17’5 n0 w0nd3r. P5ych0l0g1575 4r3 4ll qu4ck5.

D3c0d3

17

  By

MirrorReSized85Ich b1n 31n M0d3m. D13 kl31n3n S71mm3n 5pr3ch3n m17 m1r und 1ch 4ll31n k4nn 513 3n75chlü553ln. M31n3 T0nhöh3n3mpf1ndung w4r 5ch0n 1mm3r 4u5g3z31chn37. Ich l13b73 35 zu 53h3n w13 d13 Kläng3 4u5 d3n 3l3g4n73n, z13rl1ch3n S7äng3l h3rv0rqu3ll73n. D13 Köpf3 n31g3n 51ch 31n w3n1g, 4l5 0b d3r d3r W1nd 513 57r31ch3l7, d13 Blü73nblä773r z13h3n 51ch zu54mm3n, um4rm3n 51ch und öffn3n 51ch plö7zl1ch m17 Kr4f7. D13 Luf7 v0ll3r Süß3, d13 Schüch73rnh317 v3rg3553n. M31n G354ng G4r73n. D13 5chön3n S7und3n d13 1ch d0r7 v3rbr4ch7 h4b3. M31n3 N071zbüch3r, m31n T33, m31n3 Füß3 4m w31ch3n Gr45, m31n Bl1ck ruh3nd 4uf d3m H0r1z0n7 d3r S74d7 w3lch3 31n3 Z317 l4ng m31n Zuh4u53 w4r. B15 1hr3 S71mm3n v3r54g73n. Kurz d4n4ch v3r54g73 m31n3 G35undh317. Er v3r5uch73 m1ch zu 3rmun73rn, d3r M4nn, v3r5uch73 m1ch m17 531n3r W1d3r574nd5kr4f7 4ufzub4u3n, 4b3r 35 h4lf n1ch7. Ab und zu b30b4ch7373 1ch 1hn, w13 3r durch d13 Räum3 un53r35 gr0ß3n H4u535 m17 d3n f31n3n T3pp1ch3n h1lfl0ß 4u553h3nd l13f. S0b4ld 3r 35 b3m3rk73, d455 1ch 1n b37r4ch7373 573mm73 3r 51ch g3g3n m31n3 Tr4u3r und 57r4hl73 m1ch 4n. Ich n3hm3 4ll35 W4hr. E5 k4m k31n3r. E5 g1b7 nur n0ch un5 b31d3. All d13 32 J4hr3 l4ng, zu54mm3n 1n 4ll3n d1353n S7äd73n, 4ll d1353 V0rb3r317ung3n, 4ll d1353 M3n5ch3n d13 51ch m4n1f35713r73n und v3r5chw4nd3n. W0 51nd d13 4ll3 h1n? All d1353 Büch3r, 4ll d1353 b3d3u7ung5l053 B3g3gnung3n, d13 D15ku5510n5v3r4n574l7ung3n m17 4u5druck5l0ß3n Fr3md3n d13 n13 Fr3und3 wurd3n. In d1353n f1n573r3n Z3173n, 1n 4ll3n d1353n Um57änd3n, 1n d1353n Fäll3n, 1n d1353m S1nn3 und 4n d1353n T4g3n, w3nn m4n 4ll d1353 D1ng3 b3rück51ch71g7 157 35 4uch k31n Wund3r. D13 P5ych0l0g3n h4b3n d0ch 4ll3 1rg3nd31n3n SSpl33n!!

D3c0d3

16

  By

Aqueles rapaces fermosos

O sol comezaba a deitar os seus raios sobre o mar Mediterráneo, o sol iluminaba de xeito tímido aínda os edificios de Barcelona, cando Roel chamou educadamente na porta do piso franco da rúa Mallorca, sen botar a porta abaixo como pensaba facer ao volante do Alfa Romeo co que acababa de matar aos asasinos de seu irmán. Cando Marta escoitou o bater da man de Roel sobre a táboa da porta do piso, eses tres golpes, ese estrondo que a fixo tremer de arriba abaixo, ela acababa de pousar a agulla sobre o disco e a melodía puido ser sentida polo home que agardaba na escaleira.

tocadiscosEra evidente que a melodía xa delatara a súa presenza no interior do piso, así que Marta desbotou a opción de facela calar e camiñou a modo, descalza, até a porta e observou pola pequena mira. Roel presentiu, imaxinou a Marta ao outro lado. Toda a violencia que traía no coche, a axitación, os propósitos de expedición e velocidade deron paso á unha argumentación baseada na súa deserción, nos intres agradables do pasado e na necesidade de permanecer xuntos e fuxir o antes posible da cidade.

Dentro do piso Marta, sorprendida de atopar alí a presenza fermosa de Roel, escoitaba coa orella pegada á madeira, cunhas ganas inmensas de crer no discurso que aquel traidor lle ofrecía. Non había xeito de demostrar a veracidade das súas palabras. Pero o certo é que nada lle impedía, se realmente seguía formando parte do exército, derrubar a porta e entrar alí para detela. Pero cando as derradeiras notas da música se derretían no ambiente tenso do piso franco, Marta escoitou un argumento máis da boca de Roel, Francesc está morto.

Cando o silencio era palpable nas escaleiras e no piso franco da rúa Mallorca, Marta volveu mirar a través da porta. Alí, agardando na escaleira, cos ollos enchoupados en ira e tenrura, Roel era tan fermoso e diferente coma o seu irmán. Tamén ela deixou que os bos momentos do pasado fixesen acto de presenza. Marta colleu o pomo e a fechadura cunha fe descoñecida, empurrada polo feito de que non tiña outra saída real, e abriu a porta, a lámina de madeira que a separaba dun home que xa os traizoara unha vez.

Marta fora prudente, non botaron moito limpando o piso. Marta colleu as cousas e saíron camiño do Segriá.

16.

  By

Solen steg långsamt upp, dess strålar dansade försiktigt på isen. Runt omkring började de frusna träden långsamt men säkert vakna till liv. Han hörde kvistar brytas och genom de grå träden på andra sidan den frusna sjön såg han ett rådjur gå långsamt framåt med mulen tätt mot marken. Kanske på jakt efter dagens föda?

Han hade suttit på bryggan i flera timmar; fast att hans kropp var genomfrusen så kunde han inte känna det. Adrenalinet rusade igenom hans ådror; rädslan av att återigen ha misslyckats.

Han tittade runt om sig och njöt av stillheten och enkelheten i naturen. Om bara hans liv kunde vara så enkelt och problemfritt. Han tittade upp mot solen som lyste klar på den vintervita himlen. Var det kanske sista gången han skulle se den?

Han mindes senaste gången som han hade känt så här; han var fortfarande i lumpen och det var en tidig morgon. Han hade precis fått sitt uppdrag från Farmen och visste att han inte hade något annat val än att göra som de sa. Han mindes hur han hade suttit och tittat ut över barackerna strax innan han hade tänt eld på allt. I månader efteråt hade han fortfarande kunnat känna doften av bränd hud och amunition vart han än var.

Han tittade på sitt armbandsur, 9 var klockan. Ironiskt nog hade han fått klockan av henne när de fortfarande var på Farmen. För alla andra så hade det varit en vanlig födelsedagspresent, för honom hade den varit så mycket mer. Då och då tog han av sig klockan för att minnas hur det än gång hade varit och för att titta på graveringen under urtavlan- För Evigt. Ingenting varade för evigt, det visste han nu.

Hur ödet kunde leka med en likt en jojo i ett barns hand; upp och ner, runt och runt. Han hade aldrig kunnat tro att hennes liv, hennes öde skulle kunna sluta i hans händer. Han tittade ner på sina långa fingrar som hon än gång beundrat och kallat ‘piano fingrar’. Men inte längre.

Han tittade ut mot sjön igen och tog ett djupt andetag. Inatt fanns det ingen återvändo; det här var hennes sista soluppgång.

16

  By

El sol se abría paso a través de los sucios cristales de aquella ventana, pero ella no quería dejarlo entrar. Por eso cerró los ojos con toda la fuerza de sus párpados, confiando ciegamente en que aquello funcionaría.

Pero no lo hizo. Con aquel estúpido gesto lo único que consiguió fue un ligero mareo y que un montón de lucecillas flotaran frente a ella, tanto si mantenía los ojos cerrados como si los abría de nuevo. Pequeñas luciérnagas bailando frente a aquella niña triste. Por que Alba estaba muy triste; tan triste como cualquiera de nosotros.

Miramos al sol buscando alegría en él, una cierta esperanza que nos ayuda a creer que todo irá bien, que no hay que tener miedo. El astro miente, simulando poseer una sabiduría procedente de esa enorme luz, un engaño que tiene aprendido desde que la luz se convirtió en la única guía del ser humano.

Toda esa sabiduría acumulada durante siglos, moviendo al mundo y dándole sentido a nuestras simples existencias. La ilustración nos vendió sus ideas como una inagotable fuente de luz, de conocimiento eterno. Pero la luz no es tan simple como queremos dar a entender; el sol nos la envía en dosis controladas, a través de sus largos e incisivos rayos, y nosotros nos aferramos a ellos como lo haríamos con sogas que apretan nuestros cuellos.

Y eso es justo lo que hacen.

Pero hoy Alba decide que no quiere volver a estar triste, y por primera vez le da la espalda al astro que calienta aquella pequeña habitación. Espera tan sólo unos segundos, dándole tiempo a despistarse, y es entonces cuando se gira bruscamente y clava sus grandes ojos grises en el astro, sin piedad, sin miedo.

Y así se quedan, uno frente a otro, él quemando sus ojos, ella lanzando su sonrisa helada. Y durante muchos años en el cielo se cantarán canciones sobre aquella niña.

Aquella niña triste que le plantó cara al sol.

Y se mueren nuestros héroes,

sus mentiras desveladas en cada historia real.

Y se van los sueños, sus vivas luces,

y por fin descubres que ya no queda nada.