Day: May 16, 2014

18

  By

Han hade alltid trott att döden var något han kunde undvika, något som hände alla andra utom honom. Men inte idag. Han händer och fötter var bundna med taggtråd till den gamla trästolen. Blodet sipprade långsamt ut med hans händer, nedför hans fötter. Han hade inbillat sig själv att om han försiktigt försökte ta sig ut ur dem så skulle han komma loss utan problem. Han hade snabbt insett att hans försök var lönlösa.

Framför honom var en brasa tänd i ugnen men långsamt men säkert hade den spritt sig till veden framför brasan och uppför gardinerna runt fönstret. Luften var grå, full av rök och sot. Han försökte att inte andas men det var omöjligt. Röken fyllde hans lungor och fick honom att hosta okontrollerbart.

– ‘Vad är din sista önskan’ hade de frågat innan de hade tänt på och lämnat honom ensam. Han hade tänkt och tänkt tills det otänkbara hade varit det enda han kunde tänka.

– ‘Lämna henne ifred’ sa han med sammanbitna tänder och tittade ner i marken. Trots att han satt på gränsen mellan liv och död så var han fortfarande en av deras undersåtar.
Handen ven snabbt över hans ansikte och lämnade ett svidande märke på hans kindben.

– ‘Vill du verkligen ödsla denna på henne?’ sa en av dem samtidigt som de spottade i hans ansikte. ‘Ditt kräk, utav allt du kunde ha önskat. Glöm det’.

En av deras män hade slängt en tänd tändsticka på elden innan de alla hade lämnat. Först när dörren hade stängts slog det honom att han kunde ha bett om nåd som sin sista önskan.

Han blundade och såg henne framför sig; ansiktet fullt av målarfärg från gången då de målat.

– ‘Jag älskar dig’.

18

  By

Kepa looked up at a sky blue ceiling, flecks of grey peeking through peeling paint, and fell towards it. In the calm of the upwards descent, a voice spoke to him.

“Tell me a story.”

“What kind would you like? A story about heroes? Lovers? Ghosts? A story about beginnings or a story about endings? Something humorous or something more serious?”

“Tell me a story that’s true”.

“All stories are true”.

“Tell me a story about you”.

In the endless descent, Kepa breathed, feeling his lungs expand with every intake of breath, the cavity of his chest growing and then shrinking again as the warm air passed through his parted lips and escaped back out into the world.

As the air flowed out, he whispered his tale. He told the voice about his home in Old Town, about the middle aged women who gossiped on the stairwell of the tenement building, about the football league between the different floors, about his first goal and his first kiss- with Sam from the fourth floor who had been the goalkeeper on the opposing team.

He spoke about his first implant and how his father had threatened to throw him out of their two bedroom flat because of it- and eventually did after the third. He spoke of the summers outside under the Dome, and how, when he saw blue sky for the first time, he felt completely lost and so alone.

He described the gifting of his violin after his grandfather died, and how he was able to use it to grieve for the man who had been such a powerful influence on his life after he was kicked out of home. Not long afterwards, he did the same with his grandmother and mother.

In the infinite blue and grey there was a serene calm. There was no reason to hold anything back.

He began to talk about his initiation.

 

 

 

18

  By

Tocada polo lume

Núria está sentada á mesa, nunha caixa de madeira que tempo atrás contiña botellas de licor e que agora fai a función de tallo. Os labios carnosos e vermellos de Núria permanecen lixeiramente abertos namentres come das uvas negras dun acio que pinga o zume sobre un prato branco e vello. A nai está con ela na barraca, quentando o café do almorzo nuns fogóns vellos, nuns fogóns que xa deixaron a súa pegada negra e sucia sobre a parede da barraca. E hai herbas que crecen ao carón da porta da barraca e que ameazan con entrar, como se estivesen a pedir permiso.

Núria sente, tamén, que aumenta sen control o número, o tamaño da súa colección de odios, como se de súpeto crecese nela a capacidade de sinalar, de poder comprender o carácter hostil de certos elementos que a provocan, que a odian tamén á súa maneira, de xeito recíproco. Núria comproba que esperta a unha nova vida que lle di o que ten que facer. Foi difícil chegar até ese estado de consciencia, pero non sabe se poderá tomar as medidas lóxicas, coherentes e axeitadas para o seu novo estado de ánimo.

Non ten moitas ideas sobre o seu futuro, sobre os pasos concretos que faciliten os novos obxectivos da súa vida. O que é seguro é que está perfectamente adestrada, que non quere seguir agardando alí sentada na barraca. Necesita un cambio, un cambio de actitude que conleve quizais un cambio na súa propia personalidade. Agora, namentres Núria come as uvas, é capaz de mirarse a ela mesma e sentir que cambiará, deixa o acio con catro uvas amarradas e érguese sen limpar os labios vermellos e carnosos.

Núria diríxese ao único cuarto da barraca, que comparte cos seus pais, e recolle o libro de poemas. Colle unha bolsa, énchea de roupa, mete tamén a pistola que ten agochada no peto dun abrigo vello dende hai un par de semanas e sae da casa sen darlle un bico á súa nai, cun breve adeus dende o punto onde nacen as herbas ao pé da porta, case sen despedirse, como aparentando que estará de volta axiña. E non é así. Núria sabe que tardará en volver ás barracas, Núria sabe incluso que é probable que nunca máis volva ás barracas.

Núria vai na procura de todos e cada un dos membros do Aparatus.

 

18

  By

Mwen ja gadé a lantou mwen pou vwè ka ki ka pasé, pou vwè ki moun ki la. On gran sal èvè onlo moun. Yo tout ka palé, ka fè onlo dézòd an lizin a moun la mé sa paka déranjé pon moun. Sé konsa travay la yé. Fo ou palé. Fo ou palé toulajouné. O plis ou ka palé, o plis yo ka vwè sé travay ou ka travay. Ni sa ki kay pran kanpo a yo ansanm. Yo byen mérité ti kanpo la pou palé yo ja palé, pou travay yo ja travay. Yo kay pran ti kanpo a yo ansanm é yo ka palé. Yo ka blagé, yo ka ri, yo ka palé touba, yo ka ri tout fòs a yo. Yo kontan, yo ka profité. Ti kanpo la pa long mé yo kontan tout tan la i ka diré. Lè kanpo la fin, yo ka wouvin sizé é yo ka travay ankò, yo ka palé.

Mwen ja gadé a lantou mwen, pou vin ki moun ki la. Es tini on moun ki ka sanm mwen? On moun pou pawtajé doulè a, pou chanté péyi la. Pa ni moun la. Mwen ka pran kanpo an mwen tousèl. Mwen paka palé, mwen ja las palé. An ti travay a moun la, mwen ka maché tousèl. Mwen pa touvé pon moun pou révé touba, chanté tout fòs an mwen.

Doubout douvan finèt la mwen ka gadé o lwen. Mwen pa vin travay pou touvé kanmarad. Kanmarad an mwen dwèt èt déwò la. Mwen ka chèché, mwen gadé sé moun la ki ka pasé. Mwen ka chèchéy dépi telman lontan. Mwen ja menm janbé lanmè. Mwen sav byen sé on pli gran lanmè mwen té dwèt janbé pou touvéy. Asiré pa pétèt, a pa anba lapli an ké touvèy. Lapli ka tonbé, rivyè la ka débòdé. Dlo la ka monté toupatou an lari a moun la. Tanbouyé. A pa la mwen ké touvéw. A pa an mitan a dlo fwèt a yo a mwen ké touvéw. Dlo lapli ka fè rivyè la débòdé é pon tanbouyé péké sizé la ka gadé tanbou ay ka néyé.