Diners
Manuel de Pedrolo
1951
La meitat dels establiments de la ciutat –gairebé dos milions d’habitants– eren bancs. En arribar a aquesta situació, va tenir lloc una llarga pausa durant la qual molta gent es preguntaven, amb angoixa, com acabaria la pugna. Fins aleshores no hi havia exemple que cap banc hagués tancat. Les botigues i d’altres comerços, en canvi, coneixien derrotes repetides. En aquell moment ja gairebé no quedaven cafès –només tot de menudes cofurnes on, faltats d’espai, els clients havien d’entrar d’un a un– ni cinemes –únicament unes quantes sales, per a ús de les parelles pobres, el les quals es projectaven de nit i de dia, ininterrompudament, les mateixes pel·lícules. D’altres espectacles, com el teatre, feia temps que se n’havia perdut el rastre i àdhuc la memòria. Les botigues arrossegaven una vida precària, pràcticament vegetativa, i no era pas difícil endevinar que acabarien per cedir. I així s’esdevingué.
Un bon dia, a la ciutat, el nombre dels bancs fou la meitat més un de la totalitat d’establiments oberts. A partir d’aquell instant, la cursa fou frenètica. Els comerciants liquidaven llurs mercaderies a rebaix i plegaven. L’endemà començaven a instal·lar-se reixes on hi havia hagut vitrines i aparadors. Al cap d’uns mesos, només uns quants obstinats –potser dues o tres dotzenes mal comptades– continuaven venent perfums i robes, joguines i llibres, queviures i begudes. Els carrers oferien un aspecte insòlit, punyent. S’hauria dit que era una ciutat empresonada, i ningú no sabia ben bé si els presoners eren els de dins o els de fora. Però encara no hi havia prou.
Amb tot d’excuses ben amanides, els bancs, que ara detenien la majoria absoluta, van aconseguir de les autoritats municipals l’ordre que també els comerços havien d’instal·lar reixes. Segons el decret, interessava de donar a l’urbs un aspecte uniforme, una severitat de fesomia adient al caràcter i als costums que ja havien adquirit els habitants de la ciutat. Els comerciants van acotar el cap i obeïren. No podien fer res més. Van desaparèixer doncs, els escassos aparadors i, al seu lloc, es dreçaren les reixes.