Va sortir ben d’hora de casa i es va dirigir cap al bosc. Era el 14 de febrer i tenia una missi\u00f3.<\/p>\n
En veure l’esplanada dels pins va aturar el cotxe a prop i es va dedicar a recollir totes les pinyes seques que va trobar per terra. Quan va tenir el cab\u00e0s ple, va seguir el cam\u00ed. Es va aturar tamb\u00e9 vora la bassa i va omplir el segon cab\u00e0s de pedres. Aquest cop les va collir ben grosses i planes. Recordava perfectament el dia que havia decidit fer-ho. El mateix dia en qu\u00e8 havia ent\u00e8s que era molt millor el seu record que ella mateixa.<\/p>\n
Va arribar al seu dest\u00ed. Va descarregar el cab\u00e0s de les pinyes, el de les pedres, la llenya de roure que portava de casa i, el m\u00e9s important, la motxilla de records. Va notar que aquest any era molt menys pesada que les darreres vegades. Cada any que passava en duia menys.<\/p>\n
Va fer un cercle tan perfecte com va poder amb les pedres grosses i planes. Despr\u00e9s va posar una per una, amb molta cura, totes les pinyes a dins del cercle. I, finalment, els troncs de roure ben secs al cim.<\/p>\n
Va encendre la foguera. No volia pensar en res i pensava en tot. Aquells records li cremaven des de feia dies.<\/p>\n
Va obrir la motxilla i va treure el disc dur. Des que l’era digital dominava el m\u00f3n, tot all\u00f2 tenia menys sentit. Tots aquells records que abans es feien feixucs i costaven tant de cremar ara ja no hi eren: l’olor del vinil desfet, les cintes VHS amb les s\u00e8ries que havia enregistrat quan era adolescent, totes aquelles revistes que havia anat a comprar al quiosc quan era un marrec, aquella col\u00b7lecci\u00f3 del “Petit Vampir<\/em>“, aquells disquets de 3,5” amb el “Monkey Island”<\/em> pirata… La foto d’aquells ulls verds a Cadaqu\u00e9s<\/em>. Eren records reals i dolorosos. Altres anys li havia costat terriblement desfer-se de tots ells perqu\u00e8 realment li produ\u00efen nost\u00e0lgia. Tenien for\u00e7a i significat. Cremar un tros de pl\u00e0stic, tot i que contenia tots aquells records que havia acumulat durant l’\u00faltim any, no li produ\u00efa cap mena de tristor. Va continuar amb els llibres que li havien regalat (molts dels quals no havia llegit), els pocs videojocs que havia acumulat, una pel\u00b7l\u00edcula en DVD i un parell de CD’s. Es va quedar mirant fixament com cremava tot. No sentia res. Ja res no era igual. Havia guanyat.<\/p>\n Es va aturar un moment. Va treure la fotografia de la butxaca. Una de veritat, de les que es poden olorar. La va mirar per \u00faltima vegada. Feia anys que la portava i mai no l’havia cremat. Era l’\u00faltima. La va llen\u00e7ar al foc.<\/p>\n Encara es va estar una estona m\u00e9s observant les flames. Mirant fixament el foc va veure dos ulls d’un verd intens que reien.<\/p>\n Reien.<\/p>\n I reien…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va sortir ben d’hora de casa i es va dirigir cap al bosc. Era el 14 de febrer i tenia una missi\u00f3. En veure l’esplanada dels pins va aturar el cotxe a prop i es va dedicar a recollir totes les pinyes seques que va trobar per terra. Quan va tenir el cab\u00e0s ple, va seguir el cam\u00ed. Es va aturar tamb\u00e9 vora la bassa i va omplir el segon cab\u00e0s de pedres. Aquest cop les va collir ben grosses i planes. Recordava perfectament el dia que havia decidit fer-ho. El mateix dia en qu\u00e8 havia ent\u00e8s que era molt millor el seu record que ella mateixa. Va arribar al seu dest\u00ed. Va descarregar el cab\u00e0s de les pinyes, el de les pedres, la llenya de roure que portava de casa i, el m\u00e9s important, la motxilla de records. Va notar que aquest any era molt menys pesada que les darreres vegades. Cada any que passava en duia menys. Va fer un cercle tan perfecte com va poder amb les pedres grosses i planes. Despr\u00e9s va posar una per una, amb molta cura, totes les pinyes a dins del cercle. I, finalment, els troncs de roure ben secs al cim. Va encendre la foguera. No volia pensar en res i pensava en tot. Aquells records li cremaven des de feia dies. Va obrir la motxilla i va treure el disc dur. Des que l’era digital dominava el m\u00f3n, tot all\u00f2 tenia menys sentit. Tots aquells records que abans es feien feixucs i costaven tant de cremar ara ja no hi eren: l’olor del vinil desfet, les cintes VHS amb les s\u00e8ries que havia enregistrat quan era adolescent, totes aquelles revistes que havia anat a comprar al quiosc quan era un marrec, aquella col\u00b7lecci\u00f3 del “Petit Vampir“, aquells disquets de 3,5” \u2026 Continue reading<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[16,17],"class_list":["post-576","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","tag-pedrolo","tag-temps-obert"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/576","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=576"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/576\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":661,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/576\/revisions\/661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=576"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=576"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=576"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}