{"id":424,"date":"2014-01-31T23:07:50","date_gmt":"2014-01-31T23:07:50","guid":{"rendered":"http:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/?p=424"},"modified":"2014-03-07T16:58:46","modified_gmt":"2014-03-07T16:58:46","slug":"4-6","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/blog\/2014\/01\/31\/4-6\/","title":{"rendered":"4"},"content":{"rendered":"

Quan el metge va passar per la seva habitaci\u00f3, tenia un aspecte horrible. Li feia la sensaci\u00f3 que aquell pobre home havia anat engroguint cada cop que el veia. Ara el mirava fixament des del llit. Podia sentir<\/em> aquell color groc. El metge seguia enraonant. Parlava sobre l’operaci\u00f3 que li havien practicat i, mentrestant, ell nom\u00e9s podia pensar que si li hagu\u00e9s de passar revisi\u00f3 ell al metge, probablement li donaria unes tres setmanes de vida. Potser quatre. Va tancar els ulls intentant esvair la claror groga que el cegava. Encara va escoltar com li deia que probablement avui era el dia. Que segurament avui ja el deixarien marxar cap a casa. Aix\u00f2 \u00faltim no ho va sentir gaire b\u00e9 perqu\u00e8 el metge ja havia sortit de l’habitaci\u00f3 i estava tancant la porta.<\/p>\n

Eren les set del mat\u00ed i tenia tot el temps del m\u00f3n per endavant per no fer res.<\/p>\n

El company d’habitaci\u00f3 va estossegar per quarta vegada en una hora. Aix\u00f2 el tranquil\u00b7litzava. Durant tots aquests dies d’estar all\u00e0 tancat era l’\u00fanica manera que tenia de saber que seguia viu. De saber que hi havia alg\u00fa. Aquell senyor havia passat la cortina des del primer dia i no li havia dirigit la paraula en cap moment. No es movia gaire al llit i no havia tingut cap visita. Aix\u00f2 de qu\u00e8 no parles li semblava molt b\u00e9 per qu\u00e8 a ell tampoc no li agradaven aquelles converses d’hospital, aquell preguntar per preguntar sense tenir cap mena de ganes d’escoltar la resposta.<\/p>\n

Es va tombar cap a la dreta al llit, donant l’esquena a la cortina i al malalt. Havien passat ja m\u00e9s de trenta minuts i el senyor encara no tossia. No sentia la respiraci\u00f3. “Deu ser mort”, va pensar. “Tant se val. Probablement \u00e9s el millor que li podia passar. Probablement ja era mort abans d’arribar a l’hospital.”<\/p>\n

De sobte, va comen\u00e7ar a sentir-se terriblement sol. Feia dies que estava all\u00e0 tancat i no havia rebut cap visita. On eren aquells amics per sempre? Devien estar fent-se amics per sempre d’altra gent.<\/p>\n

Quan finalment va sortir a la claror del dia amb l’alta sota el bra\u00e7, el sol li cremava les retines amb aquella grogor brillant.<\/p>\n

Eren les deu del mat\u00ed i tenia tot el temps del m\u00f3n per endavant per no fer res. Si mes no fins que caigu\u00e9s la primera copa. A partir d’aqu\u00ed tot seria m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan el metge va passar per la seva habitaci\u00f3, tenia un aspecte horrible. Li feia la sensaci\u00f3 que aquell pobre home havia anat engroguint cada cop que el veia. Ara el mirava fixament des del llit. Podia sentir aquell color groc. El metge seguia enraonant. Parlava sobre l’operaci\u00f3 que li havien practicat i, mentrestant, ell nom\u00e9s podia pensar que si li hagu\u00e9s de passar revisi\u00f3 ell al metge, probablement li donaria unes tres setmanes de vida. Potser quatre. Va tancar els ulls intentant esvair la claror groga que el cegava. Encara va escoltar com li deia que probablement avui era el dia. Que segurament avui ja el deixarien marxar cap a casa. Aix\u00f2 \u00faltim no ho va sentir gaire b\u00e9 perqu\u00e8 el metge ja havia sortit de l’habitaci\u00f3 i estava tancant la porta. Eren les set del mat\u00ed i tenia tot el temps del m\u00f3n per endavant per no fer res. El company d’habitaci\u00f3 va estossegar per quarta vegada en una hora. Aix\u00f2 el tranquil\u00b7litzava. Durant tots aquests dies d’estar all\u00e0 tancat era l’\u00fanica manera que tenia de saber que seguia viu. De saber que hi havia alg\u00fa. Aquell senyor havia passat la cortina des del primer dia i no li havia dirigit la paraula en cap moment. No es movia gaire al llit i no havia tingut cap visita. Aix\u00f2 de qu\u00e8 no parles li semblava molt b\u00e9 per qu\u00e8 a ell tampoc no li agradaven aquelles converses d’hospital, aquell preguntar per preguntar sense tenir cap mena de ganes d’escoltar la resposta. Es va tombar cap a la dreta al llit, donant l’esquena a la cortina i al malalt. Havien passat ja m\u00e9s de trenta minuts i el senyor encara no tossia. No sentia la respiraci\u00f3. “Deu ser mort”, va pensar. “Tant se val. Probablement \u00e9s el millor que \u2026 Continue reading<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[16,17],"class_list":["post-424","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","tag-pedrolo","tag-temps-obert"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=424"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":659,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424\/revisions\/659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=424"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=424"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}