I els llavis li tremolaven amb el plor que li desencaixava la cara d’on el morri\u00f3 havia lliscat, i les mans, obstinades, continuaven gratant la fusta on va anar perdent fragments d’ungla fins que la petita veu t\u00e8bia, que tamb\u00e9 plorava, digu\u00e9 al seu costat:
\n– I la mare, Alba?
\nEn D\u00eddac l’havia seguida des de la resclosa, havia recorregut com ella els carrers visitats per la mort, havia saltat muntanyes de runa i, pel laberint dels carrerons, acabava de fer cap al seu cau. Perqu\u00e8 vivia all\u00ed, al costat, amb la Margarida que, anys enrera, se’n va anar a servir a fora i va deixar-se prenyar per un negre.
\nL’Alba se li abra\u00e7\u00e0, el va pr\u00e9mer contra seu amb un gest desesperat, per\u00f2 va interrompre el por que encara li nuava la gola i es va anar redre\u00e7ant, sostinguda pel cos infantil, de nou anys, que pidolava amb un somiqueig:
\n– No s’ha mort, oi?<\/p>\n
I s’havia mort. La van trobar als peus del fog\u00f3. Despr\u00e9s d’haver penetrat a la casa per un forat del sostre, i encara tenia a les mans una cullera amb qu\u00e8 devia estar a punt de remenar la pasta que es veia en una olla de terrissa, intacta.
\nEl noi va abra\u00e7ar-se-li amb un renill de bestiola i la cridava com si ella dorm\u00eds i la volgu\u00e9s fer despertar mentre l’Alba li amoixava els cabells arrissats i els deixava desfogar, ara amb els ulls eixuts, tot i que el cor se li inflava com si les ll\u00e0grimes brollessin all\u00ed, en les clivelles dels batecs ar\u00edtmics.
\nDespr\u00e9s en D\u00eddac va arrapar-se-li com una n\u00e0ufrag que s’agafa en una fusta i li mull\u00e0 les galtes amb el seu plor tot balbucejant mots sense sentit. Ella digu\u00e9:
\n– Deuen haver matat tothom.<\/p>\n
I quan li explicava all\u00f2 dels avions, que ell no havia vist perqu\u00e8 era sota l’aigua, van sentir un inesperat refilet que els va fer girar cap a la finestra del pati, que conservava l’ampit, i, de seguida, van veure la g\u00e0bia, sencera, de l’ocell, que movia les ales.
\n– La cadernera?
\nEn D\u00eddac va despendre les seues mans del coll de l’Alba i es va redre\u00e7ar.
\n– La Xica…
\nLa noia, esperan\u00e7ada, es premia les mans contra els pits per tal d’aquietar el cor que gaireb\u00e9 li saltava.
\n– No estem sols, D\u00eddac, no estem sols!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
I els llavis li tremolaven amb el plor que li desencaixava la cara d’on el morri\u00f3 havia lliscat, i les mans, obstinades, continuaven gratant la fusta on va anar perdent fragments d’ungla fins que la petita veu t\u00e8bia, que tamb\u00e9 plorava, digu\u00e9 al seu costat: – I la mare, Alba? En D\u00eddac l’havia seguida des de la resclosa, havia recorregut com ella els carrers visitats per la mort, havia saltat muntanyes de runa i, pel laberint dels carrerons, acabava de fer cap al seu cau. Perqu\u00e8 vivia all\u00ed, al costat, amb la Margarida que, anys enrera, se’n va anar a servir a fora i va deixar-se prenyar per un negre. L’Alba se li abra\u00e7\u00e0, el va pr\u00e9mer contra seu amb un gest desesperat, per\u00f2 va interrompre el por que encara li nuava la gola i es va anar redre\u00e7ant, sostinguda pel cos infantil, de nou anys, que pidolava amb un somiqueig: – No s’ha mort, oi? I s’havia mort. La van trobar als peus del fog\u00f3. Despr\u00e9s d’haver penetrat a la casa per un forat del sostre, i encara tenia a les mans una cullera amb qu\u00e8 devia estar a punt de remenar la pasta que es veia en una olla de terrissa, intacta. El noi va abra\u00e7ar-se-li amb un renill de bestiola i la cridava com si ella dorm\u00eds i la volgu\u00e9s fer despertar mentre l’Alba li amoixava els cabells arrissats i els deixava desfogar, ara amb els ulls eixuts, tot i que el cor se li inflava com si les ll\u00e0grimes brollessin all\u00ed, en les clivelles dels batecs ar\u00edtmics. Despr\u00e9s en D\u00eddac va arrapar-se-li com una n\u00e0ufrag que s’agafa en una fusta i li mull\u00e0 les galtes amb el seu plor tot balbucejant mots sense sentit. Ella digu\u00e9: – Deuen haver matat tothom. I quan li explicava all\u00f2 \u2026 Continue reading<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-2456","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2456"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2457,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456\/revisions\/2457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tempsobert.pfdorado.com\/wp\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}